dijous, 22 de febrer del 2007

Compartim la nostra expèriencia escolar



Qui més qui menys tots nosaltres hem estat en d'altres escoles, en altres països. Aquesta situació ens ha permès tenir expèriencies enriquidores i diferents, i ens està ajudant a formar-nos amb una educació pluricultural molt valuosa.

6 comentaris:

Carolina ha dit...

La meva escola de Bolívia

Hola sóc la Clàudia i jo vull compartir com era la meva escola de Bolívia. Era una escola molt gran, on hi havien nens petits i nens grans, jo abans d`arribar aquí anava a tercer intermedi que és com tercer de l`ESO; els meus companys eren molt amables, sempre estaven pendents de les meves coses.
El meu horari era de dues a sis de la tarda, sortia al pati a les tres, només mig hora, desprès d`això continuàvem fent classes normals.
Els professors eren molts diferents als d`aquí perquè tenien formes diferents d`ensenyar perquè les apunts ells les dictaven i si no portaves els deures feies una copia molt llarga de qualsevol tema o et quedaves sense pati.
L`uniforme era de color blanc amb blau també, si no et posaves l’ uniforme no podies entrar a cap classe.
 això és tot! no tinc més per explicar.

Carolina ha dit...

L’escola d’Erick a l’Equador

La meva escola era molt gran i nosaltres havíem de portar uniforme de colors blaus y blancs.
El pati era des de les 10:00 fins a les 10:30.
La meva escola era militar i quan ens portàvem malament ens castigaven a fer exercici.
L’escola era d’homes i dones per separat.
L’ escola s’anomenava A.N.A.I que vol dir acadèmia naval almirante Illingworth.

Carolina ha dit...

L’Escola de la Kathy a Colòmbia i a Barcelona

El meu primer dia d’escola va ser en el col•legi Bac de Roda on vaig estar 5 anys allà. Em va ajudar amb el català i amb tot el que no entenia. Els meus companys van ser molt amables amb mi ja que era molt petita i molt callada. Vaig repetir aquell any perquè havia arribat al final d’aquell vell curs...
A la classe que vaig repetir m’esperaven uns nous companys i un molt bon professor que em va ajudar molt ...
Un bon dia el professor molt amable i molt bo ens va dir que se n’anava a Madrid a treballar a una altre escola. Sé que aquell professor mai l’oblidaré...

Els meus pares després d’un temps van trobar un habitatge per nosaltres i el van comprar.
El pis estava en un altre barri, un barri molt curiós, el Bon Pastor. En general la meva primera impressió no em va agradar perquè estava sola, no tenia amics i deixava el meu barri anterior!! I el més important també havia deixat aquell col•legi que m’havia ajudat tant.


Vaig entrar a un nou col•legi el Bon Pastor que també em va agradar molt.
Ara, després de dos anys estic a 1r ESO B amb els meus companys i amb un professors que l’estimo molt. A la directora que també m’ha ajudat molt també l’estimo, a la Carol aquesta professora mai l’oblidaré...

Carolina ha dit...

La meva escola de Bolívia

Hola sóc el Gary i vaig a explicar com era la meva escola a Bolívia .
La meva escola de Bolívia és diu Sant Carlos. Jo anava a l`escola pel mati de vuit a una de la tarda.
L’ uniforme de la meva escola és el pantaló blau i la samarreta de l’escola que és blanca i blava , l`hora del pati és des de les 10 fins a les 10:30 a.m. i la sortida és a les 6:00 de la tarda.

Carolina ha dit...

L ’Escola de la Gayle

M’agrada aquesta Escola a Barcelona perquè la gent és molt simpàtica. les meves professores m’ajuden quan jo tinc dificultats en les meves assignatures. Estudio aquí fa quatre mesos. El Primer dia de classe és molt inoblidable perquè no parlava en castellà ni català només Anglès. El meu cosí i cosina estudiaven aquí també des de 1997.

Cada dia a les vuit del mati tinc classe. Tinc diferents assignatures i diferents mestres també. M’agrada Anglès i mates.
la meva escola de Filipines era molt gran. Portàvem uniforme.
Les meves assignatures eren diferents perquè tenia cuina i T.L.E.

Carolina ha dit...

L’escola de la Karla
El meu primer moment, quant jo vaig vindre a l’escola vaig tenir vergonya, però tots els professors m’ajudaven.
Jo no vaig entendre el català fins al cap d’ un any. Em costava molt d’entendre i de parlar.
A vegades tenia vergonya de relacionar-me amb els alumnes.
La primera escola va ser el “Bernat boïl” aquesta escola no em va agradar molt .
I la meva mare em volia posar a l’escola que estic ara però no podia perquè era febrer i per això no podia.Però a mi no m’agradava aquesta escola.
Al passar el temps ara m’agrada i sempre vinc amb molta il•lusió a l’escola.
L’any passat vaig repetir i ara em va de meravella
Així que us dic que aprofiteu molt el col•legi perquè aquesta és una oportunitat que no hi haurà en tota la vida.