Cali (Colòmbia) .jpg)
Filipines 
.jpg)
Filipines 
Volem compartir la nostra experiència personal del viatge que tots em realitzat i que ha suposat un punt d'inflexió en les nostres vides.
Principalment l'avió ha estat el mitjà de comunicació que ha unit i a la vegada a separat el nostre passat i el nostre futur.
5 comentaris:
KATHY (13 ANYS)
Colòmbia. Fa 7 anys que vaig arribar a Barcelona
El meu primer moment
Jo vaig venir a Espanya quan era molt petita als 6 anys. Perquè la meva mare va venir a treballar a qui a Catalunya. Després el meu pare va venir al cap d’ 1 any. Quan la meva mare se’n va anar vaig plorar molt. Però quan va arribar el meu pare a buscar-nos, al meu germà i a mi, vàrem estar molt contents perquè sabíem que aniríem a veure a la nostra mare.
Quan vàrem arribar a Barcelona la meva primera impressió va ser que el edificis eren molt grans i que era una ciutat molt bonica…
KARLA (13 ANYS)
Equador, fa 4 anys que he arribat a Catalunya.
Jo vaig venir a Espanya quan tenia 9 anys, era molt petita quan la meva mare va trucar a Equador perquè vingués a Catalunya amb ella. Jo vaig dir que em semblava molt bé però no m’adonava que el meu pare no volia que jo sortís d'Equador i em va fer molta pena.
Quan estava a l’ aeroport estava amb la meva família i estàvem tots plorant ells i jo.
Quan vaig pujar a l’avió mirava per la finestra i veia al meu pare plorant.
A l’avió jo venia trista i plorant, i em deien les hostesses que no plorés.
Hi havia una hostesses que es deia com jo, Karla, i això em va alegrar una miqueta. Ella em va portar a la cabina del pilot.
Quan vaig estar a Barcelona veia a la meva mare diferent.
I jo només pensava com s’hauria quedat el meu pare? Estava intrigada.
Vaig trucat a Equador i el meu avi em va dir que el meu pare s’havia marejat. I la meva mare i el meu germà que ja estaven aquí em van ajudar a relacionar-me amb la gent del barri Bon Pastor.
ANAVELY (16 ANYS)
Bolívia.
La meva arribada ha Espanya.
Va ser un viatge molt llarg. Vam fer el transbord de Santa Cruz ha San Paulo. Vaig esmorzar en un restaurant on ens havien regalat un ticket per un esmorzar gratis. Després vam arribar a França i vàrem estar 4 hores esperant l’avió finalment vam arribar a Espanya i vam anar a buscar la maleta. Quan vaig sortir cap a fora vaig veure a la meva mare i vaig plorar de veure-la somrient perquè les seves filles ja, per fi, estàvem amb ella. Va ser una arribada molt inoblidable. Després vam anar cap a casa en metro. Vaig arribar per Nadal i quan vaig sortir de la parada vaig veure molta gent caminant i parlant pel carrer. Vaig escoltar com parlaven unes persones que anaven parlant en un idioma que jo no entenia res. Pensava que parlaven en anglès per això, jo vaig pensar: “on estic?”, em vaig sorprendre. Després vàrem arribar a casa i no ens havien preparat cap sorpresa. Per sopar la mare havia fet sopa i ens havia comprat un regal per nosaltres.
Em vaig venir aquí, a Barcelona, amb la meva germana que tenia 19 anys. Aquí ja estaven les millors amigues de la meva mare i vaig passar el Nadal molt contenta.
Va ser una arribada molt sorprenent al veure al meu voltant els edificis molts grans i les cultures que rodejaven la meva mare.
Vaig venir perquè en el nostre país l’economia és molt baixa. I perquè els polítics dels governs i la gent del poble volem un president que sigui molt humil, que tingui bons pensaments, que sigui bo i que faci que hi hagi construcció als carrers i es preocupi de la gent pobre que el necessita, com els malalts que necessiten ajuda.
Jo, al principi, em vaig quedar amb la meva tieta i la meva germana dos anys, desprès van començar a venir la meva família: oncles, tietes, cosins...
En el mes de febrer vaig entrar a l’escola a 6è, els mestres eren molt bons amb mi. Quan vaig començar el curs era molt tímida, però em vaig anar convertint en una noia molt forta capaç de fer tot el que em proposés: com unes metes per seguir endavant. Amb la meva força vaig passar aquell any molt contenta amb els meus companys.
GAYLE (15 ANYS)
Filipines. Fa 6 mesos que vaig arribar aquí.
El Viatge de GAYLE a Espanya.
Jo vaig venir a Barcelona perquè el meu pare estava treballant aquí de manteniment de iots durant tres anys. Llavors ell va voler que ens quedéssim aquí i ens va portar a tota la família. També la majoria de la resta de la meva família ja vivien aquí.
El dia del viatge va ser molt trist però a la vegada excitat. Perquè després de tres anys jo volia veure al meu pare.
Nosaltres pensem que aquest país ens pot ajudar a obtenir els nostres somnis a la vida. Encara que, malgrat tot, a mi em continua agradiant el meu país.
Encara que jo visqui aquí, mai oblidaré les Filipines i sempre estaran a dintre meu.
ERICK (15)
Equador. Fa 1 any i 4 mesos que vaig arribar aquí.
L’Erick Mar$hall a Catalunya
El dia quan vaig viatjar a Espanya va ser un dia molt trist i a la vegada molt alegre perquè la meva àvia es va quedar sola a casa seva perquè tots els seus fills també estaven a Espanya.
El dia del viatge va ser molt divertit perquè va ser el primer viatge de la meva vida. En el viatge vaig conèixer a moltes persones.
El motiu del meu viatge va ser perquè casi tota la meva família estava a Espanya i perquè en el meu país no teníem molt diners.
Quan estava a Espanya amb la meva família em sentia molt bé. Els primers dies no sortia de casa meva perquè no coneixia res, però després d’una setmana sortia amb el meu cosí a la platja, quasi tots els dies. Després vaig conèixer molts amics a l’escola i al barri.
Publica un comentari a l'entrada